14 d’abr. 2015


Feia temps que volia anar a l'Esquirol, a la riera de les gorgues. La Mª Carme Castells ja m'havia parlat fa un parell d'anys de la bellesa a l'entorn del seu poble i ho tenia a la llista, aquesta que mai acabo. Les ganes d'anar-hi eren moltes, però em resistia. Encara em quedaven massa llocs de la Garrotxa per a visitar.

Doncs Dissabte hi vaig poder anar, convidat per en Jordi Triadó i en Romà Castiella de Lloret. Seguidors del bloc i amants de la fotografia, vàrem compartir un dia meravellós resseguint la riera i les cingleres per on aquesta passa encaixonada. I vaig ser convidat ja que l'excursió la va preparar, amb molt d'encert, en Jordi.


Havíem quedat a les 8 a l'Esquirol per aprofitar una mica més les llums del matí. Però un problema amb el meu cotxe, i la paciència d'ells per esperar-me, van fer que iniciéssim la caminada a les 9, quarts de 10.

Els camins estan degudament senyalitzats i no tenen pèrdua. Des de prop de l'ermita del Pedró vàrem baixar cap el pont de la Bertrana. Curiosament, a sota no hi passa aigua i tota és a l'altre costat, per on vàrem travessar per unes passeres. Segurament, alguna riuada devia canviar el curs de l'aigua o, fins i tot, potser es va emportar el tros de pont que falta.


Amb la tranquilitat del lloc vàrem fer la primera parada. Potser és l'espai d'aigua més gros que vàrem trobar en tot el recorregut.


Tot seguit vàrem baixar una mica per la riba esquerra de la riera. Al cap de poc un petit saltant ens va encuriosir. I més quan ens vàrem adonar que a pocs metres més avall n'hi havia un de més gros amb unes runes difícils de distingir per la vegetació que ho cobria tot. El possible molí es trobava a l'aiguabarreix de la riera amb el torrent de Riupregon.


Aquí ens hi vàrem quedar una bona estona. Ara uns al salt de dalt, ara al de baix. I mostra d'aquesta estona són les 3 fotografies molt semblants, que sense dir-nos-ho, vàrem fer.



Aquesta riera està plena de llocs interessants. Tornats al camí no vàrem tardar ni 10 minuts a fer la propera parada, al Salt de l'Eixerit, perfectament indicat. El salt i les restes del molí es troben molt lluny d'on et deixa el camí, pel que ens vàrem canviar el calçat i provàrem la temperatura de l'aigua aquesta temporada. Haig de dir que al cap d'una estona ja no notavem els peus.


Sense necessitat de tornar al camí principal vàrem continuar per la riba esquerra fins a trobar el primer plat fort de la jornada, el salt del Tornall. És la primera gorga amb una certa profunditat i una paret escalonada per on baixa l'aigua. L'espai és molt agradable a l'estiu ja que disposa d'una platja de còdols molt assolellada.


I ara sí. Vàrem tornar al camí per enfilar la cinglera de la riba esquerra per pujar fins a la casa del Vilar i planejar fins a l'ermita de Sant Bartomeu Sesgorgues. Des d'aquí, també planejant, vàrem arribar a la casa de Sentfores, excel.lent mirador del Salt de la Barra de Ferro, just a l'altre costat de la cinglera.


Havent dinat vàrem agafar el camí que, en forta baixada, ens va portar altra vegada a la llera. A la riera, amb el camí ja perdut, vàrem baixar un centenar de metres pel mig de la riera fins trobar-nos davant d'aquest salt que baixa del Torrent de la Font Nova. És espectacular malgrat no baixar massa aigua. Les parets de la cinglera, els colors de la pedra, la molsa que es forma sota el salt, el fan especial i molt recomanable.


Una mica més avall del salt, a la riba dreta, vàrem agafar un camí amb molt fort pendent i amb una part que superes gràcies a unes cadenes. Ens va portar just sobre el salt, des d'on, estirats a terra, el vàrem poder contemplar de dalt a baix.

Seguint els indicadors de tornada a l'Esquirol vàrem tornar on havíem deixat el cotxe, on vàrem arribar cap a les 6 de la tarda. 

Com podeu veure, un recorregut molt bo encara que incomplet. Més avall hi ha més salts i gorgues que haurem de fer un altre dia. Una bona excusa per tornar-nos a trobar.

20 comentaris:

  1. Respostes
    1. Joan, a dalt hi havia 'restes' d'escalada. No hi has anat mai?

      Elimina
  2. Respostes
    1. Doncs per mi, la segona té un volum que no tenen les altres. :)

      Elimina
  3. Una jornada genial, quan mes repasso les fotos, mes ganes tinc de fer la segona part !!!

    una abraçada i fins aviat!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la setmana que plogui una mica podem tornar-hi. També serà més verd. Fins la propera.

      Elimina
  4. Hola Ramon, un preciós recorregut per aquesta riera, es un dels meus deutes pendents desde que vaig anar al salt de la Barra de Ferro, es impressionant, aquell dia vaig seguir un xic riera amunt i es preciosa, sembla talment com si fossis a la selva, un bon reportatge Ramon. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones. Sí que ho és. La tenia pendent de fa temps. Ara falta la segona part: de la barra de ferro en avall.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Thank you to include my blog in your blog list. Your pictures are gorgeus.

      Elimina
  6. no hi som pas anat mai, po veien les parets no m'estranya... aquest calcari té moolt bona pinta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si hi ha més llocs, però no m'estranyaria. Bona part de la riera baixa per un engorjat amb parets com aquesta.

      Elimina
  7. Una excursio fantastica aquest lloc es veu precios pero be veig o soposo es de les de anar hi anant una abraçada Ramon !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cinto. Les primeres s'hi pot arribar sense problemes. A la darrera ... Ja veus les cadenes per pujar.

      Elimina
  8. Molt maca totes les fotos i el recorregut,jo sempre baixo la cinglera des de Sant Bartomeu !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ma Àngels. Ja veus que la vilta que em varen organitzar, tot i deixar llocs per altres sortides, va ser molt completa.

      Elimina
  9. increïblement bell l'indret i el recorregut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt recomanable. Una bona caminada amb nous coneguts, que espero repetir.

      Elimina
  10. Hola Ramon,
    Una excursió molt maca en qualssevol època de l'any.
    T'enllaço en el post de les mongetes de Collsacabra. (si et sembla bé)
    Moltes gràcies,
    Felicitats per la teva feina.
    Fina

    ResponElimina
  11. Hola, m'encanta tit el que vingui de Collsacabra, des de Falgars al Far, des de Cabrera a l'Esquirol. Quan pugui (això és des del mòbil) em passo pel teu bloc!!

    ResponElimina

Llista de blocs