Osona - A l'Esquirol (Riera de les Gorgues)

Feia temps que volia anar a l'Esquirol, a la riera de les gorgues. La Mª Carme Castells ja m'havia parlat fa un parell d'anys de la bellesa a l'entorn del seu poble i ho tenia a la llista, aquesta que mai acabo. Les ganes d'anar-hi eren moltes, però em resistia. Encara em quedaven massa llocs de la Garrotxa per a visitar.

Doncs Dissabte hi vaig poder anar, convidat per en Jordi Triadó i en Romà Castiella de Lloret. Seguidors del bloc i amants de la fotografia, vàrem compartir un dia meravellós resseguint la riera i les cingleres per on aquesta passa encaixonada. I vaig ser convidat ja que l'excursió la va preparar, amb molt d'encert, en Jordi.

Havíem quedat a les 8 a l'Esquirol per aprofitar una mica més les llums del matí. Però un problema amb el meu cotxe, i la paciència d'ells per esperar-me, van fer que iniciéssim la caminada a les 9, quarts de 10.

Els camins estan degudament senyalitzats i no tenen pèrdua. Des de prop de l'ermita del Pedró vàrem baixar cap el pont de la Bertrana. Curiosament, a sota no hi passa aigua i tota és a l'altre costat, per on vàrem travessar per unes passeres. Segurament, alguna riuada devia canviar el curs de l'aigua o, fins i tot, potser es va emportar el tros de pont que falta.

Amb la tranquilitat del lloc vàrem fer la primera parada. Potser és l'espai d'aigua més gros que vàrem trobar en tot el recorregut.

Tot seguit vàrem baixar una mica per la riba esquerra de la riera. Al cap de poc un petit saltant ens va encuriosir. I més quan ens vàrem adonar que a pocs metres més avall n'hi havia un de més gros amb unes runes difícils de distingir per la vegetació que ho cobria tot. El possible molí es trobava a l'aiguabarreix de la riera amb el torrent de Riupregon.

Aquí ens hi vàrem quedar una bona estona. Ara uns al salt de dalt, ara al de baix. I mostra d'aquesta estona són les 3 fotografies molt semblants, que sense dir-nos-ho, vàrem fer.

Aquesta riera està plena de llocs interessants. Tornats al camí no vàrem tardar ni 10 minuts a fer la propera parada, al Salt de l'Eixerit, perfectament indicat. El salt i les restes del molí es troben molt lluny d'on et deixa el camí, pel que ens vàrem canviar el calçat i provàrem la temperatura de l'aigua aquesta temporada. Haig de dir que al cap d'una estona ja no notavem els peus.

Sense necessitat de tornar al camí principal vàrem continuar per la riba esquerra fins a trobar el primer plat fort de la jornada, el salt del Tornall. És la primera gorga amb una certa profunditat i una paret escalonada per on baixa l'aigua. L'espai és molt agradable a l'estiu ja que disposa d'una platja de còdols molt assolellada.

I ara sí. Vàrem tornar al camí per enfilar la cinglera de la riba esquerra per pujar fins a la casa del Vilar i planejar fins a l'ermita de Sant Bartomeu Sesgorgues. Des d'aquí, també planejant, vàrem arribar a la casa de Sentfores, excel.lent mirador del Salt de la Barra de Ferro, just a l'altre costat de la cinglera.

Havent dinat vàrem agafar el camí que, en forta baixada, ens va portar altra vegada a la llera. A la riera, amb el camí ja perdut, vàrem baixar un centenar de metres pel mig de la riera fins trobar-nos davant d'aquest salt que baixa del Torrent de la Font Nova. És espectacular malgrat no baixar massa aigua. Les parets de la cinglera, els colors de la pedra, la molsa que es forma sota el salt, el fan especial i molt recomanable.

Una mica més avall del salt, a la riba dreta, vàrem agafar un camí amb molt fort pendent i amb una part que superes gràcies a unes cadenes. Ens va portar just sobre el salt, des d'on, estirats a terra, el vàrem poder contemplar de dalt a baix.

Seguint els indicadors de tornada a l'Esquirol vàrem tornar on havíem deixat el cotxe, on vàrem arribar cap a les 6 de la tarda. 

Com podeu veure, un recorregut molt bo encara que incomplet. Més avall hi ha més salts i gorgues que haurem de fer un altre dia. Una bona excusa per tornar-nos a trobar.