Ahir vaig fer un recorregut refrescant per la riera de Santa Llúcia, a la Vall de Bianya, des del molí d'en Solà fins al pont de la Rovira. És una caminada d'una hora aproximadament, que passa tota l'estona pel mig del bosc, en un entorn molt refrescant al costat de la riera.
Mentre preparava els estris per a la caminada sentia varis gossos bordant, i al cap de poca estona un d'ells se'm va acostar. Donat que un gos em va mossegar aviat ferà un any, me'l vaig mirar amb cert respecte. Però al cap de poc ja vaig veure que l'únic que volia era una mica de companyia.
Seguidament em vaig dirigir sota el pont del Molí d'en Solà. A sota hi ha una gorga de certa fondària a la que no és difícil accedir. Mentre estava fent fotos va tornar a aparèixer el gos i es va estirar a una de les pedres del costat, fent-ne companyia. Només va tornar a desaparèixer quan em va veure que recollia els estris.
Una vegada de nou a la pista, vaig travessar el pont seguint l'indicador de "El molí de la Rovira". En aquell moment ja pensava que el nom més escaient d'aquesta entrada seria "de pont a pont".
Però no recordava que una mica més amunt trobaria un altre pont en desús. Per allí hi havia passat alguna altra vegada baixant en bici de Santa Llúcia del Puigmal, un molt bon recorregut. Igual que el de la Rovira és un pont molt i molt estret, que les carretes segur que anàven alerta a no posar una roda fora. Actualment, la pista ample passa pel costat el que permet veure la seva arcada.
No massa lluny vaig deixar la pista per un camí que em tornava a acostar a la riera. Preferia passar pel costat de l'aigua. Vaig deixar enrere la gorga del Molí d'en Solà i vaig enfilar camí amunt.
En aquell moment tornàvem a ser dos qui fèiem la ruta. El gos, un pastor alemany preciós, tornava a ser el meu costat disposat a acomanyar-me. Pensava que al cap de poc s'aturaria i recularia cap a casa seva. No va ser així i, com fent-me de guia, em va acompanyar tot el camí.
Vàrem treure un moment el cap a la gorga llarga, que espero que la fotografia valgui com a prova de l'origen del seu nom. No és massa fonda i molt terrosa. En una altra visita la vaig trobar completament perduda però ja se sap que les rieres van canviant la seva fesonimia amb el temps.
La següent parada la vàrem fer a una cua de cavall que trobes al mig del camí, degut a un dels torrents que baixa per l'esquerra. De fet, el camí la trenca pel mig. La part que no surt a la imatge, més propera a la riera de Santa Llúcia, és molt més alta i acanalada. Algun dia hi hauré de tornar per intentar fotografiar-la des de baix. No hi ha camí, i espero que el seu encant sigui proporcional al risc de baixar a la base.
A partir d'aquí, el corriol es desvia molt de la riera, a la que no tornem a sentir fins arribar-hi. Però amb un entorn tant frondós com aquest, a la calor li costa de passar. Així que anem pujant mica en mica fins arribar al nostre objectiu.
Vàrem trobar el pont de la Rovira cobert completament de vegetació. Tanta que per creuar-lo a peu vaig haver d'apartar les bardisses.
A sota el pont hi ha dues gorgues d'aigua gelada. Ens hi vàrem estar una bona estona. Mentre jo buscava l'angle més addient, ell restava ajagut en una de les pedres o remullant-se dins l'aigua.
La tornada la vàrem fer pel mateix camí. I just arribar a la primera de les gorgues, la més propera al molí d'en Solà, em va deixar per anar-se'n al riu. Ja era prop de casa seva i ja m'havia fet de guia.
----------------------------------------------
Per anar-hi, podeu fer servir la descripció que fa Itinerànnia.
----------------------------------------------
Un lloc fantastic Ramon ja el habia vist amb alguna de les teves sortides anteriors no fa gaire o comentaba amb un company per anar hi sembla un lloc molt fresc sera questio de informarme un mica visitar lo si no es tot un tros vinga una abraçada Ramon !!
ResponEliminaHola Cinto, el camí és molt agradable. Sempre passant pel mig del bosc i sovint amb l'aigua al costat. Però una vegada al pont no hi ha camí per baixar. Encara que, com sempre, els boixos ajuden molt a fer el darrer pas.
Eliminacom sempre Ramón unes fotos i unes excursions de luxe !!!!!!!!
ResponEliminaHola Carles. Benvingut i gràcies pel comentari. Tot i que hi ha gorgues a la part de la vall, l'objectiu val la pena.
EliminaRamon,
ResponEliminaja no només per les fotografies, espectaculars com sempre, si no per les històries que sempre ens desgranes, els que seguim el teu bloc ens teletransportem a aquests racons de somni. Gràcies.
Records,
Joan C.
Hola Joan, qui m'ho havia de dir que una setmana després de fer l'excursió amb tu i la Duna, trobaria aquest inesperat company de viatge. Fins la propera.
EliminaRamon, tú sempre ens fas dentetes amb els teus itineraris...
ResponEliminafotos sensacionals, no sé com t'ho fas...
Bones, tinc un secret: anar a caminar per qualsevol lloc de la Garrotxa. Dins la seva semzillesa, té molt d'encant. :)
EliminaHola Ramon, una bona excursió, fresca i relaxant, els paratges son dignes de veure, es molt llarg el camí? pot ser m'agradaria fer-lo (pro a la dona no l'hi agrada caminar massa), tindre que buscar el lloc. Una abraçada i salut.
ResponEliminaHola Josep, de pont a pont és 1h i poc més.
Elimina