Avui em pensava que ho tenia molt fàcil. Fa un parell de setmanes un company de feina em va indicar una gorga a Amer mateix. Vaig apuntar-me un parell d'indicacions esperant poder-hi anar: Torrent de Can Catau, sota Santa Brígida.
He deixat el cotxe on de tant en tant anem a dinar. M'he canviat per caminar una mica sota el Sol de la tarda, i he enfilat la pista que em va indicar. Fins aquí tot bé.
Però quan he arribat a la font de Can Catau ja he suposat que m'havia perdut en algun punt. Recordava que m'havia dit que el camí sortia de la pista principal i que baixava pronunciat cap al torrent. Però en aquest indret no tens la referència del soroll de l'aigua. No la sents fins que hi ets.
Així que l'he trucat i m'ha dit que m'havia passat, que havia pujat massa i que ara tocava recular. He tornat a la pista buscant el camí i, com que m'he acostumat a seguir qualsevol rastre, ho he intentat vàries vegades amb les corresponents embardissades.
Tot i així, cada vegada arribava al llit del riu: Un torrent format per pedra tosca amb molts de salts, completament secs, en el seu recorregut. Potser temps enrere devia baixar molta més aigua. Sino, aquesta llera amb formes estranyes no s'hagués format mai.
Però al final l'esforç ha tingut recompensa. Un tros és avall, un dels trencants de la pista principal m'ha portat a una llera amb aigua. Un parell de nois que venien de donar una volta amb el gos, m'ho han acabat de confirmar.
He sabut que havia arribat al trobar-me el pneumàtic penjat a l'arbre. Això sí que recordo que m'ho va dir. I tal com he arribat, he fet la primera foto amb el mòbil, i li he enviat. La resposta ha estat un escuet "ara sí". Devia estar rient per sota el nas.
El lloc és molt ombrívol i no té massa a veure amb la vegetació que hi ha a pocs metres del torrent. La gorga és ample i permet una bona refrescada, tot i que la sorra va omplint el fons i potser dintre d'uns anys haurà desaparegut a no ser que una torrentada se l'emporti.
Abans de tornar a ser a la pista, la tranquil.litat que transmeten les aigües quietes al mig del bosc, m'ha fet aturar de nou. Però mirant el rellotge ja eren les 9 del vespre!! És a dir, que la sortida curta s'havia convertit amb una excursió de més de 3 hores.
Tocava tornar a casa havent visitat una nova gorga ... però ple d'esgarrinxades. El proper dia agafaré millor els apunts.
Ramon, les esgarrinxades ja deuen ser perennes com molt be dius al final hi trobem habitualment la recompensa.
ResponElimina...avui mateix no he sortit. Caminar massa estona equipat per anar a l'aigua però sense aigua, deixa les seves marques.
EliminaBona troballa Ramon (malgrat de les esgarrinxades, jo moles vegades acabo ben nyafrat), llastima de la sequera. Una abraçada i salut.
ResponEliminaHola Josep, els que fem això ja sabem al que ens pot suposar arribar a l'objectiu: esgarrinxades i nafres ... Com a mínim. Però la recompensa val la pena.
EliminaRamon,
ResponEliminales esgarrinxades són el petit peatge que cal pagar moltes vegades per arribar a l'objectiu desitjat. Ara bé, quan fas la troballa, ni te'n recordes. Molt bon reportatge. Per les fotos, sembla un lloc molt fresc. Segur que amb les pluges que estan anunciant, n'augmentarà l'atractiu.
Joan C.
Hola Joan, de fresca fins arribar-hi, poca. No havia sentit mai tantes cigales. Però el lloc i l'aigua sí que era fresca. I segur que millora amb una mica de pluja. Fins a iat.
Elimina