Si hi ha un lloc on he pogut gaudir sempre de "la dansa de les fulles", aquest és la gorga blava de Joanetes. Hi hagi poca o molta aigua, sempre hi he trobat un remanent de fulles, branquillons o petites branques que es queden encallades a la gorga i no els queda més remei que anar girant al ritme del corrent. Suposo que hi ajuda el fet que la gran massa d'aigua queda desplaçada a un costat respecte el flux de la riera.
Avui no ha estat l'excepció, i així us ho mostro a la primera fotografia. D'aigua quasi no en baixava, però fixant una petita estona la vista sobre les fulles ha estat fàcil adonar-se que, com sempre, aquestes giren pausadament esperant la riuada que se les emportarà.
I jo també, palplantat altra vegada, he parat el tres-peus per a obtenir una altra imatge de les que m'agraden.
Aquest grog captiva, quan canta i quan balla. Un petonàs.
ResponEliminaHola Anna. A mi també. Tard o d'hora, sempre hi acabo tornant.
EliminaHola Ramon, has sapigut treure el millor del gorg, gracies per compartir-ho. Salut.
ResponEliminaHola Josep. El gorg no és dels més macos, però sempre he pogut jugar amb les fulles. Sembla que m'esperin :)
EliminaUnes fotos precioses d'aquesta gorga !!
ResponEliminaGràcies m.àngels. Aquesta gorga, que a primer cop d'ull no és massa maca, a la que t'hi estàs una estona, n'acabes de trobar l'encant.
Elimina