A Sant Aniol d'Aguja - Salt de la Capa (III)

Aquest era l'objectiu de Dissabte passat. Una excursió molt llarga per a poder contemplar el Salt de la Capa, el darrer de la riera de Sant Aniol al que es pot accedir caminant. La resta, més amunt per la canal per on baixa l'aigua, només és possible accedir-hi fent baixada de barrancs.

Aquesta vegada m'acompanya en Francesc, el meu nebot i fiol. Amb el canvi d'hora, i tenint en compte la caminada que ens espera, ens aixequem per començar a caminar a les 8 hora vella. Volem pujar pel costat del collet de Clarioles i baixar per l'altra, per Can Barrufa. 

Així que poques distraccions a la pujada i anem per feina. Al Gomarell agafem el sac de sorra que ens correspon i el deixem a Sant Aniol abans que hagi arribat ningú. Com que no podem fer el cafè, ens comformem amb esmorzar al costat de la font. 

Pugem pel costat del collet de Clarioles i seguim les marques grogues, des de la darrera vegada que hi vaig anar, repintades. Ens passem el trencant per baixar al salt i continuem cap al pas d'en Llebre per unes lleixes massa aèries per a mi. Al adonar-nos de l'error, reculem i veiem que part de la Y que assenyalava la bifurcació ha estat esborrada. Segur que hi ha un bon motiu, però per a nosaltres ha suposat uns quants minuts més de caminada en pujada.

La baixada té certa dificultat. El bosc està assentat sobre una tartera. El camí no està massa marcat i millor guiar-te per les fites que es van succeïnt una darrera l'altra. 

Ja a la llera ens acostem al Salt del Brull, a menys de 50 metres d'on hem sortit. Sembla estrany, però superar el salt suposa una caminada de 2 hores més. Unes cordes i uns cables fan més fàcil poder treure el cap i veure l'abisme que ens separa d'on arribem la majoria a l'anar a Sant Aniol. 

Ara ja anem cap al Salt de la Capa. El camí per la riera és espectacular. Les parets de pedra del fons indiquen que aquest no es troba pas massa lluny. Per sort, no hi ha tanta aigua com la setmana passada, i pugem sense haver-nos de canviar de calçat.

I arribem al salt. El dia és agradable per estar-nos-hi una estona. Fem el segon àpat, que no podem pas dir que sigui el dinar, i continuem per a trobar el camí de baixada.

Per les indicacions trobades, continuem tenint la paret del cingle a la dreta. No hi ha camí i només podem anar pujant enmig del bosc. Sempre el mateix, a la dreta la paret, i a l'esquerra el bosc sobre la tartera. 

Per fi comencem a trobar fites. D'una a l'altra contiuem sense veure camí, així que hem d'estar molt atents a on es troba la propera. Anem a buscar el Passant del Gamarús, pas que permet baixar una de les cingleres i arribar a Can Barrufa. Però la darrera fita ens juga una mala passada. Ens porta a una lleixa del cingle. Aquesta, cada vegada es torna més estreta fins que decidim que aquest no pot ser el camí. Aquí no valen GPSs. Tirem enrere.

Prenem la millor decisió. En comptes de continuar jugant a buscar fites, decidim tornar. No ens agrada ja que vol dir abandonar el pla que teníem, tornar al Salt de la Capa i pujar de nou fins al Collet de Clarioles. Però abans que la foscor no ens atrapi per aquests cingles, millor tornar per on hem vingut.

Des de dalt del coll encara sentim gent al voltant de l'ermita. Però a l'arribar-hi el bar ja està tancat i no queda ningú. Ara sí que podem dir que dinem i baixem tant depressa com poden les nostres cames. Ens aturem a l'hostal de Sadernes per fer la clara.

És la recompensa final després d'aquesta llarga caminada.