Anar a Sant Aniol no és només per arribar al Salt del Brull, és per assaborir de tot el camí. Com ens vàrem trobar Dissabte passat, amb una riera alegre, no hi havia cap racó del que no en poguéssis gaudir.
Des de Castell Sespasa ja vàrem veure que la riera anava plena. El passant d'en Roca, tot i contemplar-lo des de la pista, era tot un espectacle. I més ho va ser a l'arribar al Gomarell, inici del camí "fluvial" cap a Sant Aniol.
Qualsevol oportunitat del camí s'havia d'aprofitar.
A la gorga del Citró, unes quantes passes dins l'aigua transparent, la llum del matí ens va donar aquests bonics reflexes.
El puig d'en Mas d'en Coll (Les Canals), que t'acompanya a quasi tot el recorregut, bé valia una fotografia en un dels únics prats que trobes a la pujada.
I per fi Sant Aniol. Deixem els petits sacs de sorra trobats al Gomarell per col.laborar amb els Amics de Sant Aniol a restaurar el refugi, fem el toc i fem petar la xerrada una estona.
Ens dirigim al Salt del Brull on, a diferència de l'estiu, no hi ha massa gent. I més a la part final on uns quants s'aturen per la por de caure a l'aigua al fer els darrers passos.
Abans de tornar a l'ermita, on compartim taula altra vegada amb els Amics de Sant Aniol, ens aturem un moment a la gorga blava (nom popular) o gorg fosc (segons l'Institut Cartogràfic de Catalunya).
Per no fer aburrida la baixada, el meu germà Joan ja havia triat passar pel Salt de la Núvia. Hi ha consens absolut ja que cap dels dos hi havia passat mai. Les vistes del camí són espectaculars.
El vertigen apareix a pocs llocs. Un d'aquests, el famós salt. Sigui que la núvia es tirà pel precipici al no voler-se casar o que la mula que la portava relliscà, aquest pas estret fa venir esgarrifances.
I no massa lluny, la darrera vista de la "porta" de l'Alta Garrotxa, amb un camí llarg de baixada per arribar al Gomarell altra vegada.
En resum: Una excursió per gaudir de paisatge i de companyia, no només de gorgues.
Es un lloc preciós Ramon, el camí del salt de la princesa el desconec pro es veu que te que ser força bonic i ara a la tardor espectacular. Bon reportatge amb fotos excel·lents. Salut i una abraçada.
ResponEliminaHola Josep, el camí et permet contemplar varis cims de l'Alta Garrotxa. va anar molt bé pujar per la riera (camí normal) i tornar pel Salt de la Núvia.
EliminaQuè bonic tot el recorregut i Sant Aniol; unes fotos precioses com sempre.
ResponEliminaUna abraçada,
Hola Marta. I a dalt, potser no hi ha taules per a pícnic, però els amics de Sant Aniol estan fent una molt bona restauració del refugi. Apart, tant l'entorn de la font com de la riera és perfecte per fer-hi un entrepà.
EliminaQue maco es el meu lloc favorit les vegades que haviem anat a arranjar les passeres abans de l´aplec encara recordo el batlle de Sant Llorens amb la seva enorme barba uffff eren altres temps jo fa un any vaig anar hi sera questio de tornar me a plantajar ho molt bon i nostalgic reportage Ramon una abraçada !!
ResponEliminaCinto, segur que hi has estat més vegades que jo. I de ben segur que tens una millor col.lecció de fotos que la meva.
EliminaPoques gorgues conec a la Garrotxa, però el trajecte fins al Salt del Brull em va agradar tant que hi he tornat dues vegades més, la darrera vegada carretejant un sac de ciment. Un indret fantàstic.
ResponElimina