La intenció d'avui era resseguir de dalt a baix tota la riera de Collfred. Trobar el camí que, sense passar massa per la riera, ens permetés anar del Salt de la Capa d'en Ramon fins a la Bassa d'en Refer, on els mapes assenyalen com l'inici de la riera de Gorners, passant pel Salt de la Burra.
Hi he anat amb el meu germà Joan. Ja se sap que aquestes excursions hi has d'anar amb algú que li agradi la fotografia, i qui millor que el meu germà gran?
Només sortir de Collfred ens hem parat al punt on la pista travessa la riera de Santa Magdalena. Curiositats dels mapes, surts de Collfred, amb la font de Collfred tocant l'aigua del torrent, i fins molt més avall, l'assenyalen com el torrent de Santa Magdalena i no com a riera de Collfred. Val a dir que aquest torrent porta més aigua que el de Collfred i, en qualsevol cas, un racó preciós. Un parell de salts i petites gorgues encadenades enmig d'una fageda espectacular (com totes), encara que segur que haver-hi anat un parell de setmanes abans hagués estat millor.
A l'arribar al Molí hem tirat una mica enrere per arribar-nos al bonic amb el nom del mateix molí. Si quan hem sortit el cel estava tapat, en aquest punt i en aquest moment, no hi havia cap núvol enlloc. Més endavant s'ha tornat a tapar i, fins i tot, ha caigut una mica de calamarsa.
Passades les runes ens hem parat en un salt que només es veu a la tardor i a l'hivern. Si hi aneu a la primavera o a l'estiu, la riera queda massa avall de la pista i la vegetació exhuberant fa que no t'adonis del que t'estàs perdent. Ens hi hem passat una bona estona. Com tots els trobats, no són massa alts ni les gorgues massa fondes, però tenen l'encant de la natura humil.
Seguidament, després de travessar la riera de Sant Antoni hem baixat a la llera al lloc on hi ha el Salt de la Capa d'en Ramon. Però abans de fer-hi una parada, hem remuntat uns quants metres la riera. La llera té un pendent no massa fort però constant, i està assentada sobre una llosa amb estries horitzontals, sense grans blocs ni vegetació que dificultin el pas. L'objectiu era anar a trobar un parell de salts a pocs metres més amunt (Fotos d'en Joan). Els mapes consultats l'assenyalen com el Salt de la Burra, però no l'he trobat a cap consulta que hagi pugut fer mai a diversos llibres ni a Internet.
Després hem baixat i ens hem fet un autoretrat amb el Salt de la Capa d'en Ramon. Crec que és la tercera vegada que m'hi arribo i la tercera que em faig una foto al seu costat. Pels que seguiu el bloc ja haureu vist que no sóc pas massa amant de fer-me "selfies", l'important és l'entorn que descobreixes i els pensaments que van i venen mentre hi ets. Però de fer-ne alguna de tant en tant no fa mal, i més quan vas en companyia.
A partir d'aquí, ja havia baixat al Salt de la Burra seguint la llera i per un camí, que mig perdut, baixa per la riba dreta. Però volia arribar-hi per un altre camí, assenyalat al mapa Aiats-Puigsacalm (Ed. Alpina 1:15.000) que anava per la riba esquera. Hem tornat a la pista i hem continuat pel que en principi era un camí.
Potser ens hem despistat en algun punt, o potser el camí ja està tant perdut que és impossible de seguir. En qualsevol cas, el fet és que no hem arribat al Salt de la Burra i tampoc hem pogut continuat fins a la Bassa d'en Refer, objectiu final de l'excursió. Al cap d'una estona hem dessistit i hem anat a buscar una pista que anava per sobre d'on caminàvem i que ens ha portat a la carretera de Vidrà. I d'aquí, a buscar el cotxe i cap a casa.
Ara, davant l'ordinador, analitzarem els punts per on hem passat i intentarem veure on ens hem desviat. Tot un aprenentatge per a la propera vegada.
Un lloc extraordinari Ramon i per bons caminador jo vaig anar hi fa un parell de anys en vaig fer un tros me va encantar pero es força durillo be a veure si amb relax i torno una abraçada !!!
ResponEliminaHola Cinto. I de dur, encara ho és més, quan comences a caminar no estant ben segur de si és el camí correcte.
EliminaMagnífiques fotos, Ramon. No sé si et pot servir d'ajuda, però a la primavera vaig fer el Camí dels Pescadors, des de Sant Privat d'en Bas fins al Molí de Collfred i tornada a Sant Privat. Són 18 km de ruta circular amb camí molt perdedor (sort del GPS) sobretot remuntant la riera per la riba esquerra, però que et permet descobrir tots els saltants d'aigua i totes les gorgues que s'hi amaguen.
ResponEliminaSalut,
Joan
Hola Joan, la idea era connectar el salt de la capa d'en Ramon amb la bassa d'en Refer, però de baixada i sense passar per la llera. El camí que vares agafar, passat el salt de la Burra, ascendia per la riba esquerra i anava a parar just on comença la pista?
EliminaBones Ramon. Jo vaig anar en tot moment remuntant la riera per la riba esquerra fins arribar a trobar la pista, que la vaig fer de tornada a Sant Privat i que baixa per l'altra banda de la llera.
EliminaÉs el camí que volia trobar. Però a l'arribar a una tanca, la vàrem travessar i ens vàrem posar dins del torrent que baixa pel Coll de l'Avi. M'han comentat que no calia travessar la tanca.
EliminaÉs per això que, en molts casos, disposar del track de la ruta que es vol fer, per mi ha esdevingut imprescindible. No per seguir-lo al peu de la lletra, però sí perquè et permet trobar un camí o un corriol que a primer cop d'ull no sabem veure. En aquesta ruta concretament, en un moment donat el camí desapareix. Sort d'haver-me baixat prèviament la ruta al wikiloc perquè remuntant la riera, en dues ocasions, m'hauria sigut impossible saber per on continuar. A vegades, les noves tecnologies ens poden arribar a facilitar la feina,... ;)
EliminaHola m agradaría anar amb la meca filla.. Hi a algún cami fácil per arribar.. la meca filla Li costa una mica caminar. M' a agradat molt aquest Lloc. Gracies.
EliminaAhir vaig estar per aquets indrets preo a l'altre costat de collfred,m'apunto aquesta ruta per la primavera quels salts seran mes macos,gracies per ensenyar-nos aquets racons preciosos !!
ResponEliminaHola Ma Àngels. A la primavera és molt maco però els salts són molt amagats. Part d'ells cauen molt avall i cal tenir-los localitzats.
Elimina