Sortida matinal per enllaçar el Sant del Molí Fondo amb el torrent de la Cau, tots dos a Sant Joan les Fonts.
De bon matí quedo altra vegada amb el meu germà Joan davant l'església nova de Sant Joan. El Fluvià té molt bon aspecte i venen ganes de quedar-te i aprofitar la llum, en comptes de començar la caminada. Però l'objectiu el tinc molt marcat i enfilem les escales, a la part dreta de l'església, i en molt poca estona ja som al Molí Fondo, al lloc de les 3 colades. Apart de la quantitat d'aigua que baixa pel salt, els voltants del riu els trobo molt nets i gaudim enormement d'aquest entorn singular del parc natural.
Ens hi quedem poca estona i enfilem la carretera de Vivers per anar al torrent de la Cau. Arribem a la primera gorga amb la llum encara suau. És la més maca, adjectiu que agafa més força al estar situada al mig d'una boixeda, d'aquelles que deixen que la molsa pengi les les seves branques.
Ens hi passem una bona estona abans de continuar. No massa més amunt ens tornem a parar a la segona, però ja no és el mateix. Ja és massa tard per a la fotografia. Tot i així, anem pujant i parant-nos a cada pou que trobem. El lloc continua essent preciós i, amb foto o sense, en gaudim.
Recordo la primera vegada que em van ensenyar aquest lloc que, encara que en una altra estació, els rajos del Sol em van fer la mateixa jugada. Potser per això m'hi he acostat tantes vegades, intentant trobar la llum perfecte.
Recordo la primera vegada que em van ensenyar aquest lloc que, encara que en una altra estació, els rajos del Sol em van fer la mateixa jugada. Potser per això m'hi he acostat tantes vegades, intentant trobar la llum perfecte.
Arribats al darrer, enfilem el camí de tornada cap a Sant Joan, ara tot de baixada.
Tot i ser migdia, en Joan ha sabut captar la llum que hi havia al passar pel molí fondo, molt diferent a la que he fet jo quan hi hem passat a primera hora.
Tot i ser migdia, en Joan ha sabut captar la llum que hi havia al passar pel molí fondo, molt diferent a la que he fet jo quan hi hem passat a primera hora.
MOlt bon reportage Ramon el primer salt ja el conec esta molt be el segon al Torrent del Cau es totalment desconegut per mi en quan a la llum es el que tenen les gorgues be qui millor que tu per saber ho a la que i toca el sol els reflexes i la llum a l´aigua fan que sigui molt complicat per aixo cal llevar se d´hora una abraçada Ramon SALUD !!
ResponEliminaHola Cinto. I el salt del Molí fondo és molt proper de l'altra. Però, en quan a dimensions, el segon és molt i molt petit i el torrent difícil de pujar.
EliminaHola Ramon, al igual que en Cinto el Moli Fondo j es força conegut, pro l'altre, el del torrent de la Cau no se pas ni on es i sembla força bonic, per cert la gorga dels soldats es preciosa vaig trobar-la el dissabte gracies a les teves indicacions, la dona no hi va baixar pro jo amb vaig quedar a contemplar-la per el seu davant i es el que dius, tan si fas foto com si no el millor es el que t'emportes dins teu. Una abraçada i Salut.
ResponEliminaHola Josep, a Castellfollit sempre mirem la cinglera pel costat del Fluvià. I, a vegades, hi ha racons que ens queden amagats fins que algú no ens els descobreix. En aquest cas, una conversa casual i posteriorment les indicacions de dos bons amics de Castellfollit.
EliminaHola Ramon,
ResponEliminaPrecioses fotos, com sempre; no decepciones mai.
Una abraçada,
Hola Marta, aquest salts mai decepcionen, tampoc.:)
Elimina