A Collfred (Salt de la Burra)

Ahir sí que vaig assolir l'objectiu de trobar el camí fàcil per arribar al Salt de la Burra. Però no només aquest sinó el de fer el tram que em faltava d'aquesta riera, de la bassa d'en Refer, prop de les runes de Can Roc, fins a l'esmentat Salt de la Burra.

Vaig iniciar la ruta des de Collfred, baixant sense fer cap parada fins que la pista s'esborra, una mica més avall de la Riera de Sant Antoni, on es troba el Salt de la Capa d'en Ramon. A partir d'aquí, ja sobre camí, he seguit recte fins a trobar-me el filat. Sense travessar-lo he baixat fins a la darrera lleixa, massa vertical per continuar.

I aquí, sabent que el Salt de la Burra era sota mateix (*) i encara era aviat, he preferit travessar el filat i continuar fins a la bassa d'en Refer. He seguit el camí sense cap dificultat. El primer lloc on m'he aturat ha estat al salt del clot de l'avi on he pres la fotografia que teniu a sobre, i on podeu veure que no baixava ni un rajolí d'aigua.

Arribat a la bassa, tot i que la combinació del Sol d'hivern i colors no m'agrada, he fet un parell de fotografies abans de tornar a pujar. Ara sí que estava al punt d'inici de l'excursió que volia fer des de feia molt de temps.

La pista que passa propera a la bassa s'ha de seguir uns 50 metres per la riba esquerra, com si volguéssis anar a la casa de Gorners. El camí que enfila cap al bosc s'inicia al costat d'un pi, és difícil de trobar, però una vegada dins, està molt fressat.

Passat el Clot dels Plans, en el primer tros on he vist que les corbes de nivell del mapa ja no eren massa juntes, he deixat el camí per baixar a la llera. Quina sorpresa !! Allà mateix, un parell de gorgues precioses, i més amb la transparència de l'aigua en aquesta estació. La de la fotografia superior correspon a la primera que he trobat. I la de la fotografia de l'encapçalament és a pocs metres més amunt.

Després he caminat per la llera durant un bon tros. Em pensava que hi hauria menys distància fins al Salt de la Burra, però tot i la bellesa de l'entorn, se m'ha fet un pèl llarg.

He quedat una mica decepcionat a l'arribar a la part inferior del salt. Tot i ser més petits, els trobats per primera vegada m'han semblat més macos. Aquest, sense la quantitat d'aigua que vaig trobar a l'estiu, m'ha semblat pobra, sense massa interés. 

Tot i així, entre el salt de baix i el de dalt, m'hi he passat més estona intentant fer una bona fotografia. Però tants dies sense ploure al final es noten. I aquí és on ho he vist més clar aquest any. Fins ara, les rieres havien aguantat prou bé, ja fos a l'Alta com la baixa Garrotxa.

He enfilat el camí vertical de tornada, que fent ziga-zaga, m'ha portat a la lleixa on hi havia el filat. He sortit tenint-lo a uns metres a la dreta. L'he anat a buscar per continuar el ja conegut camí de tornada. 

I cap a casa amb nous apunts i fotografies per anar acabant el projecte.

(*) Aquesta vegada he seguit les indicacions d'en Joan i en Kim. Gràcies.