A Sant Privat (Gorga del Diable)

No pots anar mai enlloc pensant que estaràs sol. A la part inferior de la imatge hi ha la gorga del Diable. A la part superior, d'on provenien aquests dos barranquistes, el salt del Sallent de Sant Privat.

Avui volia completar la ruta des de Collfred fins al Salt de la Burra, que a l'entrada més recent sobre aquesta riera vaig comentar que, buscant un camí fàcil, no hi havíem arribat. Així que, amb el dia tapat, he enfilat la carretera de Vidrà. La boira ho anava cobrint tot i el dia prometia. Fer fotografia a la boira és un dels escenaris que més m'agrada. Però, ai l'as! quan estava a punt d'arribar a dalt, uns quants cotxes i un rètol de "batuda de senglar" m'han fet recular. He optat per anar sota el Salt de Sallent, a la gorga del Diable, lloc on ja havia arribat però fent cas omís a la petita gorga.

Sota el salt de l'inici de l'entrada, en una raconada i totalment protegit per parets verticals, hi ha una petita gorga. No és pas molt fonda, però ho seria més si les pedres no tinguéssin la mania de quedar-se en aquest lloc en comptes de continuar avall. 

Per anar-hi només cal fer un tros del camí per les escales cap a Salt del Sallent. Arribats al lloc on cal creuar la riera per continuar el camí, s'ha d'iniciar la pujada per la llera. No és fàcil. Els blocs són enormes, rellisquen, l'aigua és freda i el desnivell considerable. Però res que no es pugui fer.

... i allà, completament sol, mentre feia les darreres fotos, han aparegut aquesta parella de barranquistes. He tingut temps de fer-los un parell de fotografies i xerrar una estona. No baixaven del Salt del Sallent sino del salt del torrent de les Cavorques, just al costat. No els he demanat permís, ni si volien que els les enviés. Així que si us reconeixeu, digueu-m'ho i estaré encantat de fer-les arribar.

Tot i que el dia era massa tapat per fotografiar el salt, a la tornada, he enfilat un tros del camí per les escales. Amb molt d'encert, la gent del GECA van obrir un camí per poder contemplar el salt el més a prop possible. Un petit pont de fusta i unes cordes, apart de la vegetació que tot ho cobreix, fa que no tinguis vertígen al passar-hi.  Gràcies GECA !!!

No ha estat una gran sortida, però he pogut agafar apunts (i fotografies) d'aquesta gorga que en la primera visita se m'havien escapat. Una altra al sac i una part més del projecte finalitzat.