Avui tocava reprendre la visita a comarques veïnes. Després d'un llarg periode tornant als salts i gorgues de la Garrotxa, avui m'he acostat al Ripollès. Ahir al captard vaig prendre la decisió d'acostar-me al Salt del Grill, un lloc bastant popular, amb moltes referències a Internet i amb un camí molt fàcil per arribar-hi.
Però, per a mi, visitar el Ripollès vol dir posar-me en contacte amb en Raymon per compartir el matí i aprendre, encara que sigui només una mica, de tot el seu coneixement sobre aquestes meravelloses muntanyes, rius, rierols i torrents. Així que aquest matí hem quedat per esmorzar a Campdevànol junt amb la Joana, la seva dona, abans d'anar de "cacera".
M'explica que el Salt del Grill era molt més espectacular fa uns anys. La vegetació que ha crescut al voltant el salt, composada principalment per avellaners, ha fet que no es pugui gaudir massa de tota l'alçada del salt. Apart, i no és qüestió dels anys sinó de la sequera, avui només baixava un fil d'aigua.
 |
| Foto Raymon |
La visita al salt ha estat curta ja que no hi ha massa alternatives per a fotografiar-lo. Per acabar d'aprofitar el matí, m'ha portat a un altre dels torrents que hi ha pel voltant. Tot i la sequera, he pogut confirmar que aquest sempre porta un volum d'aigua considerable. Apart, degut a la seva situació obaga, el gel fa acte de presència per tot arreu.
Per tal de no molestar-nos, ell ha anat una mica amunt (d'on ha tret la 2a foto d'aquesta entrada) i jo una mica més avall (on ell ja havia estat uns quants dies abans i en podeu veure una foto del mateix lloc al seu facebook).
Fetes unes quantes fotos, cap a casa. Com sempre, un bon matí amb agradable companyia i m'emporto uns quants coneixements més sobre les rieres i muntanyes del Ripollès gràcies a en Raymon.
-----------------------------------------------------------------------------------
Per anar al Salt del Grill, visiteu la web de Vall de Ribes.
-----------------------------------------------------------------------------------
Espectacular!
ResponEliminaGràcies Leandre. Feia temps que no publicava una entrada d'un lloc on no havia estat abans. I parlant d'aigua, aquí mai en falta.
EliminaMolt bon reportage Ramon veig que vareu tenir un bon guia el que dius el salt del grill es molt maco pero tambe molt dificil per encuadrar el espai es molt reduit per la alçada del sel de totes maneres molt bones fotos una abraçada !!
ResponEliminaSí que ho és, sí. Al final, vaig optar per fer només un detall del salt ja que la textura de la roca m'agradava. En quan al en Raymon, ja saps, si vols conèixer llocs del Ripollès, millor tenir-lo com a guia. Una abraçada.
EliminaBona entrada al teu bloc Ramon, tots dos coneixem indrets fantàstics de les nostres respectives comarques i un plaer compartir-o amb tu.
ResponEliminaEsperant que surti la publicació del teu llibre que de ben segur serà tota una referència per a molts de nosaltres i de gran utilitat per descobrir nous indrets del nostre país.
Per al que he vist té molt bona pinta i amb una bona acurada explicació del lloc i amb la qualitat de les teves fotos i una altra cosa a destacar és la feina de molt temps amb fotos del mateix lloc de diferents anys que li dóna un valor afegit, enhorabona i bona feina feta
Gràcies Raymon. Va ser una sortida fantàstica. A veure quan fem la propera.
EliminaBon reportatge Ramon, el salt del grill potser es veu millor ara al hivern, jo hi vaig ser un estiu i encara que baixava aigua va ser difícil de fotografiar, no se si ho vaig tindre que fer amb dues fotos, el Ripollès també te racons força bonics i el guia que portaves: excel·lent, ja l'hi vaig veure la foto al Facefook. Una abraçada i salut.
ResponEliminaHola Josep, a l'estiu deu ser impossible, ja no fotografiar-lo de dalt a baix, sino veure'l sencer. El Ripollès és preciós, com totes aquestes comarques tocant als Pirineus. Fins un altre.
EliminaRamon, continuar aquest camí que et va portar fins el Salt del Grill i arribar fins a Coma de Vaca és un dels senders més bonics del nostre Pirineu gironí, sobretot en temps del desglaç.
ResponEliminaMe'n recordo que quan el vaig baixar en família era tan esplèndid l'entorn que vaig cridar als quatre vents: "Quin país tan bonic que tenim !!!"
..i aquí pots beure aigua del riu fins molt avall, no com la que ve del Santuari de Núria.
Sé que baixant es veien varis salts i cascades, però no sé si el que has fotografiat és un d'ells. Els recordo més riu amunt. O sigui que ja ho saps...motxilla, càmera, quatre mandarines i a la seva captura!!
Joan, jo no l'he fet mai. Serà qüestió de posar dia.
EliminaAlways enjoy waterfalls! Beautiful scenery and fantastic photography.
ResponEliminaDear Jaroslaw, I took these pictures this Saturday in the east part of the Pyrenees, near home.
Elimina