Les descobertes de noves gorgues no saps mai on les trobaràs ni qui te les comentarà.
Fa un parell de setmanes que la meva mare es va trencar el fèmur. La primera setmana, a l'hospital d'Olot, va compartir habitació amb una dona de Sant Privat. El seu home, coneixedor del seu entorn, em va comentar que la gorga que li agradava més quèia just sota la zona dels pins. Així que, ben apuntat a la memòria, aquesta tarda m'hi he arribat.
Passada la passera per enfilar la pista, igual que la setmana passada, ja he vist que d'aigua no en trobaria gaire. Fa falta que plogui de forma constant durant una temporada. Els rius s'han convertit en petits fils d'aigua i comencen a fer certa llàstima.
Trobat el camí de baixada, he arribat sense problemes a la llera. He remuntat la riera una mica amunt i he localitzat la gorga, de la que no recordo el nom. És llarga i fonda i comença amb una petita canal. Llàstima que hi ha un arbre caigut al bell mig que la desmereix. Però és veritat que, sense entrebancs, és una bona gorga, de les poques de Sant Privat on pots fer molt més que una braçada.
Amb certa dificultat he arribat a la seva capçalera on hi ha un arbre molt retorçat que ha cridat la meva atenció. Llàstima que la llum ja desapareixia i ja no permitia cap lluïment dels colors de tardor. D'aquí he tornat com he pogut a la zona de pins, pensant que a la propera vegada que hi vagi hi haurà més llum, més aigua o, en el millor dels casos, les dues coses.
Ves a saber, potser hi torno demà matí ... amb més llum, encara que sigui amb el mateix cabal.
Doncs si la terra plora d'eixuta, planes i racons d'aigua, cims i corriols. Cal que plogui i que ho faci de gust. Tota manera les fotos genial, com sempre. X cert, llibre repassat de dalt a baix amb anotacions estres de llocs per descobrir de la teva mà. Petonàs gran.
ResponEliminaAnna, si amb les anotacions del bloc no et vas perdre, segur que anb el llibre serà bufar i fer ampolles.
EliminaBon reportatge Ramon, sempre descobrint-nos nous llocs, una bona gorga i com dius tu i l'Anna cal que plogui, ja no se on anar per trobar aigua, referent a aquesta que ens mostres, es sota la zona de pícnic de Sant Privat?. Una abraçada i que es millori la mare.
ResponEliminaHola Josep. Sí, és just sota la zona del pins. El camí de baixada s'agafa a pocs metres del trenxant cap a l'aparcament. No és difícil però el primer troç és més una torrentera que un camí. I gràcies pel desig per la meva mare, segur que es complirà.
EliminaPretty pictures !
ResponElimina