Això de treballar fora de la Garrotxa té els seus avantatges, sobretot quan de tornada cap a casa pots aconstar-te a Collsacabra. Tant és que el dia fos completament serè i que el salt caigués amb el Sol al darrere havent-me d'esperar a que la seva llum minvés per no molestar massa. El fet de poder-m'hi acostar, fent una curta parada abans d'arribar a Olot, ja ha valgut la pena. I què millor que aquests moments per començar el cap de setmana.
Avui fa exactament un mes que vaig anar-hi, per primera vegada, amb en Jordi i en Raymon. En Jordi ens va fer de guia per un territori que estima i coneix. Era matí d'un dia assolellat i la llum va ser massa forta al cap de poca estona. Amb aquestes condicions, tot i la bellesa dels salts, em va quedar la recança de tornar-hi per obtenir millors records fotogràfics.
He arribat al primer salt. Potser un altre dia podré arribar a altres. Fins i tot al Salt de Paganes, ara que en Jordi ha obert camí.
Precioses fotos Ramon, jo hi vaig passar aquest dimarts però no hi vaig parar, vaig acostar-me al d'en Nara i estava espectacular. Salut.
ResponEliminaDe fet, la intenció era sortir aviat de la feina i poder fer els dos. Però la intenció no es va complir i em vaig conformar amb només una. Potser un altre dia ...
Elimina