Ripollès - A Llaés (Riera de Milany)

A vegades les coses no surten com un voldria. Ahir, havia planificat una excursió per arribar al Salt del Gitano, al capdamunt de la riera de Milany. I així va començar el dia. L'Anna actuava a Igualada, la Rita era a l'Expojove de Girona i la Iona a Ca l'Enric. Per tant, em vaig preparar uns entrepans per passar tot el dia recorrent aquesta fondalada.

Després de deixar la Iona vaig anar directe a Llaés. A l'aparcar plovia una mica, però no el suficient per fer-me'n desdir. Al passar per sobre el pont intuïa que seria un dia genial, malgrat el plugim.

Una vegada a la pista de Massats vaig poder veure el toll d'aigua que quèia del torrent. És el salt d'aigua vertical, que il.lustra l'inici de l'entrada, i que cau a pocs metres del Salt de la roca alta. Per creuar el torrent em vaig canviar les sabates de caminar per les botes de pescar, i ja no me les vaig treure fins tornar al cotxe.

Amb l'objectiu d'arribar a dalt de tot, deixava passar els salts, un darrere l'altre. Pensava que, tenint tot el dia, ja hi hauria de temps de fer-los a la baixada, com el Salt del Molinot, sobre aquestes línies.

El camí, mig perdut, va pujant paral.lel a la riera, ara per la riba esquerra, ara per la dreta. Per guiar-me una mica fèia servir el mòbil, en quasi tot el recorregut sense cobertura, però amb el plànol de l'ICC descarregat.

I just sobre aquest salt (n'hi ha tants que només les persones del voltant en deuen saber el nom), tinc cobertura i m'arriba una trucada. És la meva cunyada que m'avisa d'un problema familiar. El sogre ha patit un maleït ictus i se l'emporten al Trueta.

Fi de l'excursió.

A la baixada només m'acosto als salts més fàcils, on el camí passa just pel costat, i, a pols, intento treure alguna fotografia. A les 5 de la tarda torno a ser a Sant Feliu, esperant l'Anna, per anar cap a Girona.  Ja al vespre entrem a veure'l.

Avui, quan estic escrivint aquesta entrada, el sogre està bé dins la patacada. Cal esperar les 72 hores per veure'n l'afectació final. Esperem que tot surti bé.

Les rieres poden esperar.