A Collfred (Salt de la Burra)

Sense camí, un dels salts complicats d'arribar-hi.

Ahir matí em vaig aixecar aviat per anar a la riera de Collfred. Volia aprofitar, no les primeres llums però sí que el Sol no estigués massa enlaire. La darrera vegada que la vaig visitar va ser el Març, just abans d'acabar l'hivern. Els arbres escara estaven despullats i el Sol entrava per tots costats, fent que la fotografia fos molt difícil, gairebé impossible de realitzar.

 

Mentre esmorzava em fixava en la llum que entrava a casa i les ombres que es projectaven a les parets. Vaig pensar que encara hi seria a temps, que el trajecte no era pas massa llarg com per trobar-me com la darrera vegada. Però una vegada ja al cotxe, ja vaig veure que la llum començava a canviar de tonalitat. I a l'arribar a Collfred, ja tenia un dia esplèndid per a fer una passejada i una remullada, però no per a les fotos.

Salt de la Burra. Part central.

Tot i així, tenia clar que volia arribar al salt de la Burra, un dels únics salts que em queden d'aquesta riera. Vaig començar a resseguir la pista que em portaria al molí de Collfred, i més avall, al Salt de la Capa d'en Ramon. A partir d'aquí, descoberta. Pel l'entrada del bloc d'ultraparís sabia on buscar-la, però no ben bé cóm arribar-hi.

Tot i no fer ni mig any d'haver-hi anat, em va sorprendre molt l'aspecte completament diferent que tenia tant el bosc com la pista forestal per la que baixava. En arribar al molí de Collfred em vaig adonar que no havia pogut distingir ni un dels salts descrits a la darrera entrada. Increïble. La vegetació era tant frondosa que amb prou feines distingies la riera.

Salt de la Burra. Part Inferior.

Vaig continuar baixant i al cap de poc em va venir la sensació que m'havia equivocat. Vaig haver de recular per assegurar-me que no havia agafat un trencant per un altre. Malgrat l'ample de la pista, només hi quedava un petit camí. Per sort, les indicacions per anar al salt de la capa d'en Ramon continuaven essent vàlides i fàcils de seguir malgrat el canvi de l'entorn.

Una vegada a la riera de Collfred creia que només caldria caminar uns pocs centenars de metres aigües avall. No pensava a trobar cap camí i que, una vegada sobre el salt, ja buscaria la forma de baixar a la base (a les indicacions d'ultraparis hi arriba per sota, venint de la bassa d'en Refer).

I sí, la vaig encertar sobre la quantitat de metres que vaig haver de baixar per la llera del riu. Però el que no vaig encertar, gens ni mica, va ser que situar-me a la base fos només fer quatre saltirons.

Salt de la Burra. Detall de la part superior.

No vaig veure per on podia passar per la llera, així que em vaig desviar a la fageda a la dreta de la riera. Al cap de poc em vaig adonar que l'aigua era molt avall i que calia baixar. Que per les dimensions dels salts, que són 3 de seguits, o m'inventava el camí de baixada o hauria de recular sense aconseguir el meu objectiu.

En aquest tros el pendent és molt pronunciat, i com he dit altres vegades, els meus grans amics els boixos em van servir de molta ajuda. Haig de dir que també em van ajudar els fajos amb el gran tou de fulles que esmorteïen les relliscades i que feien que desaparegués la sensació de vertigen.

Una vegada a baix, està clar que la llum màgica ja havia desaparegut del tot, però crec que me n'he sortit prou bé.

Salt de la capa d'en Ramon

I a la tornada, a l'arribar al punt de sortida de la riera, em vaig fer una nova foto al salt de la capa del meu propi nom. Si la compareu amb l'excursió de Gener, veureu el canvi de colors. No sembla el mateix lloc.

-------------------------------------------------------------------------
Aquí us deixo el recorregut que vaig fer, però si en sabeu un altre de més segur, millor.

1.- Cotxe des de Sant Privat fins a la casa de Collfred, per la carretera de Vidrà.

2.- Aparcant a la carretera, agafar la pista entremig de les dues cases fins arribar al torrent.

3.- Sense creuar-lo, agafar la pista de l'esquerra que va paral.lel a la riera (aigües avall).

4.- Al baixar la pista creuarà un torrent i trobareu les runes del molí de Collfred.

5.- Seguint la mateixa pista creuareu un altre torrent (el de Sant Antoni) destí de l'excursió.

6.- Com a molt 100 metres enllà, una pista molt esborrada a la dreta us acostarà al salt.

7.- Una vegada a la llera, baixar uns 200 metres per la llera del riu o pel marge dret.

8.- Ja sobre el salt, el camí inventat passa per la fageda a la dreta de la riera.

9.- Una vegada intuïu que ja heu caminat prou, baixar com pogueu a la llera.

 

Jo diria que a la tornada des del primer salt devia ser d'uns 3/4 d'hora.

-------------------------------------------------------------------------