A Les Planes d'Hostoles (De Can Poeti al gorg de Lion)

Caminada a les Planes remuntant l'aigua del Brugent.

La intenció d'aquest Dissabte no va ser sortir a la caça de noves gorgues. Només buscava una passejada tranquil.la unint dos punts oposats del poble de les Planes: sortida de la gorga de Can Poeti amb arribada a la passera sobre el gorg de Lion, ja perdut per la vegetació que l'envolta.

Als dos extrems hi havia anat vàries vegades, però mai els havia unit.  Segons l'excel.lent mapa d'en Joan Arnau, era un recorregut que calia fer: gorgs de Can Poeti, d'en Trui i de Lion. Però no em va moure l'interés per les gorgues que s'hi apunten sino les ganes de conèixer un altre tros del 'meu' riu.

Així que deixant el cotxe pels voltants de l'oficina de Turisme, vaig enfilar el carril bici en direcció a Olot. A poques passes ja travesses el Brugent gràcies a un pont de considerable alçada,  que podeu visualitzar a partir del meu altre bloc.

Una vegada creuat el pont, a mà esquerra ja hi ha un camí bastant marcat que et porta directe a la gorga. És un recorregut que a la part final cal anar en compte a no relliscar, sobretot quan estigueu a baix, a la llossa que volta l'aigua.

Situat sobre el punt més relliscós vaig intentar superar el que crec que és la millor foto que he obtingut mai d'aquest lloc, i com que no me'n vaig sortir, vaig optar per altres enquadraments: el de primer de tots i aquesta vertical mostrant els corrents d'aigua que l'alimenten.

Tot seguit, vaig desfer la part final del camí. Situat ja sobre la paret de pedra que limita el curs del riu vaig intentar trobar un camí que m'anés portant riu amunt. Tot i trobar-hi traces, puc dir que el camí està perdut i que cal voluntat per resseguir-lo.

Però la recerca va tenir el premi esperat. Al cap de poc em vaig trobar el gorg d'en Trui i, no massa més amunt,  una petita resclosa.

Tot seguit, ja quasi al final del recorregut i abans del gorg de Lion, la riera va tornar a quedar coberta per la vegetació, mostrant un tros de riu completament diferent al que avui havia recorregut. Si les llosses havien estat el que majoritàriament recobrien la llera fins ara, en aquest tram s'acumulaven tot de roques grosses, com si algú les hagués parat al mateix lloc.

I ja a poc metres del que mostra la foto, unes pedres em vàrem permetre passar al costat esquerra del riu. Si hagués resseguit la pista fins a la carretera hagués sortit darrera les escoles. Però vaig optar per descansar, quedar-me contemplant la riera sobre la passera de fusta que travessa el riu i que en algun temps devia portar a les muntanyes de Monticalvari i al castell d'Hostoles.