Ahir matí, la intenció principal no eren les olles de la riera d'Escales, sinó el Ferran, una de les muntanyes més singulars de l'Alta Garrotxa. El camí escollit pel meu germà Joan passava per visitar les famoses olles i fer un tros de camí per la llera de la riera.
Sempre m'hi havia acostat sol i, tot i pujar a dalt per la corda i cadena que hi ha al final de l'engorjat, mai m'havia atrevit a acabar de baixar a l'altre costat. Aquesta vegada, amb bona companyia ho podria fer i així oferir-vos alguna imatge del que es veu des de l'altre costat. Si primer t'has d'enfilar per una corda nuada i una cadena, després, per baixar, cal continuar amb habilitat per una corda perfectament assegurada a la roca.
A l'altre costat, després del tros d'olles que queda al mig, la llera s'aixampla. I ho fa d'una forma ben curiosa. Tota ella sembla ser una única llosa moldejada de forma capritxosa. Ja podeu imaginar que caminar per aquí no és fàcil, però la sorpresa fa que gaudeixis de cada pas.
Més endavant, la riera es torna un pedregar de costat a costat, només amb alguna bassa de tant en tant. Sota els cingles de la Manllada, i just al costat de la llera, també hi ha la cova de Coll Roig.
A partir d'aquí, pujada fins al Puig de Plansesserres per acabar de pujar al Ferran, a 985m. És a dir, 685 metres de desnivell des de Sadernes. Després de dinar a dalt, baixada per Tailaxà i remullada final a la riera de Sant Aniol.
Una bona excursió per començar a acomiadar el mes d'Agost.
Un lloc impressionant Ramon, una bona excursió, les tres primeres fotos semblen tretes d'un paisatge galàctic, molt bon reportatge. Una abraçada i salut.
ResponEliminaHola Josep, l'alta garrotxa té uns quants ñlocs com aquest. No és que no hi hagi aigua sinó que corre pel subsol.
Elimina