Ripollès - A Llaés (Salt del Molinot)

Sembla estrany, però a la imatge no es veu ni mica de neu. Bé, potser una llepada, però res més. Doncs Déu-n'hi-do la que m'he trobat aquest matí anant cap a la riera de Milany, a Llaés.

Ja se sap que si neva, la major part la comences a trobar a l'arribar al Coll de Canes, separació natural entre la Garrotxa i el Ripollès. A partir d'aquí, paisatge blanc tot i la pluja d'ahir. La carretera estava molt bé fins arribar al trencant de Llaés. La pista, ja de per sí estreta, avui encara ho era més per la neu que hi havia als vorals.

He aparcat prop de la riera i he iniciat la caminada seguint les marques que et porten a les Baumes del Teixidor, lloc bastant concorregut, encara que no avui. Tota l'estona trepitjant neu, aigua i fang. Potser en els darrers dies hi havia passat una persona, però no més. 

Primer m'he aturat al salt/resclosa a la que et condueix la pista. Com que ahir no vaig repassar els apunts que tenia, m'he pensat que ja havia arribat. Així que m'hi he dedicat una bona estona. Tanta que, en una de les anades i vingudes per dins la gorga, he apurat una massa, i una mica d'aigua s'ha escolat per dins de les botes de pescar. Quina fred!! i així he hagut d'aguantar la resta de l'excursió.

Però aquesta riera és plena de salts i, a la tornada, se m'ha acudit anar una mica més amunt. No massa, 5 minuts a molt estirar. I he arribat a aquest meravellós salt del Molinot. Ara sí. He tingut temps de treure'n unes quantes fotos, però no de gaudir d'aquest meravellós entorn.

A la tornada, Llaés apareix sobre el turó i és impossible aturar-se. Així que, malgrat ser tard per arribar aviat a casa, he baixat un moment del cotxer per treure una imatge pel record. 

Encara que estic segur que aquest record no l'hauré de guardar massa temps. La riera de Milany em té atrapat, i tot i pertànyer al Ripollès i no a la Garrotxa, només cau a 1h de casa. Així que, amb la quantitat de salts que hi ha, continuaré publicant unes quantes entrades més.