1 de maig 2017



La Garrotxa sempre amaga sorpreses, i això vaig poder comprovar ahir a l'anar a la font dels rajolins de Beuda.

Amb les darreres pluges vaig pensar que el torrent d'Espinau portaria aigua suficient per a fer una bona foto a l'encreuament del camí de Beuda a Tortellà. De fet, la setmana anterior havia pujat a la Mare de Déu del Mont i contemplava, des d'aquest mirador excepcional, aquesta raconada que mai abans havia trepitjat.


Des de Can Tries vaig fer el darrer tros de recorregut a peu. De la pista que porta a Lliurona, passat Can Grau, un indicador assenyala el darrer tros de camí. Tal com es veu des del Mont, la vall s'estreny tant que quasi només l'aigua hi pot passar.  Però aquet torrent, de curt recorregut, només deu portar aigua a batzegades. I quan en porta, no t'hi deus poder ni acostar.


Una vegada assumida la decepció de no trobar el lloc tal com m'hagués agradat, em vaig posar a caminar pel costat del riu, per la canalització que abans devia portar l'aigua al Molí de can Tríes, actualment en runes. Una edificació que abans devia tenir la seva importància, o és el que vaig pensar contemplant-lo des de la llera. 

I no massa més avall, encara sense saber què em trobaria, vaig topar amb la sorpresa de la gorga que encapçala aquest post i la de la fotografia immediatament superior. Segur que a l'estiu, tenint en compte el cabal del torrent, de seguida deuen quedar seques o, en el millor dels casos, de color verdós per la molsa que s'acumula al fons.


Per acabar, us deixo la foto del Castell i l'enllaç de les rutes de senderisme i de l'immens patrimoni romànic que proporciona la web de l'ajuntament de Beuda. Hi ha molts racons per descobrir. 


4 comentaris:

  1. Hola Ramon veig que vas fent descobriments sabia que a beuda i habia almenys un salt i vaig anar pero no en tenia ni idea sera questio aixo si quant plogui de tornar hi encara que no se gaire on vols dir me en faig una mica de idea ara segur sera mes facil ..una abraçada

    ResponElimina
  2. Hola Cinto, doncs potser n'hi ha dos :) Per a gent co mtú, el camí no té pèrdua.

    ResponElimina
  3. Bona troballa Ramón, sembla un lloc força bonic i amagat, la llastima es la falta d'aigua, les rieres curtes tenen aixó quasi tens que anar a fotografiar-les amb el paraigua. Una abraçada i Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep. Sí que ho és. Però a l'Alta Garrotxa sempre has de tenir en compte que pots trobar-te els llocs sense aigua. Ara que, quan n'hi ha, són una meravella.

      Elimina

Llista de blocs