16 de set. 2018


Torno a arrencar la temporada, i ho he fet en un dels salts més espectaculars d'Osona: El salt del Mir.

Aquesta, igual que la darrera excursió abans de l'estiu, també amb el meu germà Joan. Ell no hi havia estat mai i jo volia tornar-lo a veure. No només es el salt el que m'atrau, sinó la bassa i l'edificació del molí. En temps no massa enrere, havia de ser impressionant veure-ho tot en funcionament.


Per fer-ho diferent, en comptes d'anar en cotxe fins al Mir, aquest l'hem deixat aparcat al poble. Segur que en gaudiríem més si, abans d'arribar-hi, fèiem un tastet pels voltants. Per exemple, de la vista del Castell de Besora amb la masia de l'Adam en primer pla.


La pista ens ha dut fins al Mir i d'allà, parada obligada abans del molí, ens hem aturat a la resclosa on es desviava l'aigua de la riera. La pregunta que ens hem fet i que potser algú més es fa, és: quin devia ser el nivell de la riera quan la van construir? Hi havia una paret de pedres i la resclosa la va acabar de perfilar? Jo aposto a que la llera tenia el mateix nivell a un costat i l'altra, que la resclosa feia que l'aigua quedés estancada per tal d'omplir el canal i que amb el pas del temps s'ha anat omplint de sediments fins a fer desaparèiser la bassa. En qualsevol cas, no es veuem massa rescloses de fusta i bé val la pena aturar-s'hi.


Arribats a la bassa del molí, li he ensenyat a en Joan el gran desnivell pel que baixava l'aigua per dins la roca. Posats a fer preguntes, quina part del forat és natural i quina van acabar de fer per tal de construir el molí? Veient les parets de la dreta del salt, crec que una bona part ja devien trobar-se-la feta. En cas contrari, l'aprofitament del salt potser s'hagués fet d'una altra manera i el molí no estaria tant encastat a la roca.


i arribats a baix, l'estona de contemplació del salt i una molt més llarga estona gaudint-ne amb la càmera. Cal dir que en tot el temps que hi hem estat, ha passat molt poca gent. Es nota que s'han acabat les vacances per a la majoria i que l'aigua, si no fa calor, no atrau tant.


La tornada l'hem fet per un altre camí per tal de no repetir el mateix paisatge. El castell, preciós, del qual només he fet una foto amb el mòbil, l'hem vist ben emmarcat pels arbres de la pista. Cal dir que s'ha fet una mica feixuc. Suposo que hi ha jugat ser la primera sortida de la temporada.

-------------------
Per fer aquest recorregut ens hem deixat guiar per la ruta de Wikiloc  de l'erill, però no hem pujat al castell. Per ser el primer dia, ja n'hem tingut més que suficient
------------------

1 comentaris:

Llista de blocs