30 de gen. 2019


Diumenge passat, a les Guilleries, a Osor, entre boscúries i muntanyes per arribar a un salt i una gorga que no ens va deixar indiferents. La veritat és que fèia temps que no gaudiem tant de la descoberta i de la caminada, tot i passar tota l'estona per dins del bosc.

Amb en Joan i la Concepció iniciem la caminada resseguint la riera d'Osor aigües avall. El dia abans m'havia descarregat un track i imprès una part de mapa de l'ICC que ens guiaria. Tot i haver llegit el mapa i veure el desnivell a superar, no estic acostumat que per arribar a una gorga, hagis de pujar i baixar, ja que les muntanyes t'impedeixen un camí més recte.

La vall on està encaixonat Osor és molt tancada. Només el riu aconsegueix passar-hi de dalt a baix. El Sol, si et despistes, potser et passes el dia sense veure'l. Les muntanyes, completament cobertes de vegetació, tenen un sól rocós, com si estiguéssim al mig del Pirineu. Segur que, no massa temps enrere, tot era una tartera.


El primer tram del recorregut va ser molt fàcil. Un camí molt ample facilita la pujada. A la baixada, trobem senyals de fusta acabades en punta per ambdós costats amb una rodona de color blau al mig, molt macos, que no ens abandonaran en quasi tot el camí.


Ja, a la llera del riu, trobem la primera 'atracció', la roca foradada. Com es pot veure a la imatge, té unes dimensions considerable I descansa sobre la llera. A la fotografia no es veu, però hi ha un forat per on pot passar una persona (ajaguda) sense massa problemes.

Quasi al mateix lloc hi ha una cova. I suposo que, com quasi totes les coves de les Guilleries, porten enganxada la llegenda que en Serrallonga la feia servir d'amagatall. La situació és bona: amagat per la vegetació i a quatre passes de l'aigua.


És en aquest punt on es barregen les aigües de la riera de Mas Claver amb les de la riera d'Osor. I per tant, és en aquest punt on decidim tirar amunt fins a trobar el Salt Petit de Mas Claver. La fotografia presa pel meu germà dóna una idea de les seves dimensions i del color vermellós de la roca. I veient-la ara, encara em venen més ganes de veure com deu ser el Salt Gros de Mas Claver. Es veu que n'hi ha molts més, però de difícil accés si no vas amb cordes.




Tornats a la cova, tenim el dubte de si anar pujant a buscar el Salt Gros o seguir el corrent fins a trobar la gorga de la Plana. Al final, ens sembla millor anar riu avall. Fotogràficament és molt diferent al salt que acabem de deixar i això convenç a en Joan. El troç final, pel costat de la riera, resulta una mica complicat, però ho aconseguim. En Joan queda embadalit amb el salt i prefereix fotografiar-lo des de dalt.

A diferència de la majoria que es situen en el curs de l'aigua, en aquesta gorga, la riera continua pel costat esquerra de la imatge, deixant-la en un cul de sac a la part frontal formant aquests petits remolins. Un salt de considerables dimensions i uns còdols que han quedat atrapats al costat del corrent fan que sigui una meravella.

La tornada no el fem pel mateix camí sinó que anem a buscar el recorregut del track, muntanya amunt. No trobem camí, que potser no existeix o passa molt més amunt, i ens endinsem al bosc guiats una mica per la intuició. Tot i que ens hem d'ajudar amb les dues mans, en cap moment ens sentim perduts. La netedat del bosc i el fet de no ploure (ho va fer a la tarda) fa que aquest tram el fem sense massa dificultats, tot i les parades tècniques per a corroborar que anem bé.

Una vegada al camí que havíem agafat abans de desviar-nos cap al riu,  la tornada es torna més fàcil, tot i la pujada i baixada que hem de tornar a fer. Potser hi havia pas pel costat del riu, però vàrem decidir que era millor no intentar-ho, com a mínim en aquesta ocasió.

-----------------------------------
Segons el gps, el recorregut l'haguéssim fet amb 2 hores, però en vàrem tardar 4,5 :) Ja se sap que si vols caminar ràpid, no portis màquina de fer fotos.

Per guiar-nos vàrem fer servir els mapes de l'ICC i vàrem guiar-nos pel track del wikiloc d'en Jep Boix (Gràcies!). És un recorregut fàcil per anar a veure el Salt Petit però es complica molt si es vol arribar a la gorga de la Plana.
-----------------------------------

Consultat el mapa de l'Institut Cartogràfic, sembla ser que el Salt petit de Mas Claver cau dins del terme municipal de Sant Hilari Sacalm, i no d'Osor. Però resulta estrany que en un terreny tant muntanyós, la línia divisòria sigui completament recte. Caldria consultar-ho però potser la partió és la pròpia riera de mas Claver. 

4 comentaris:

  1. Hola. Els pescadors deLa Gorga de St. Hilari estem marcant i netejant el cami d Osor a St. Hilari. Molts trams son antics camins dels carboners. Mirem de passar sempre prop del riu. Les senyalitzacions amb rodona blava i punt negre representa el blau de l aigua i el negre dels carboners. Esta previst fer alguns ponts i pasareles. Depent del pressupost.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enhorabona per la neteja de camins i la senyalització dels mateixos. Estèticament, els indicadors són preciosos i sí, a mes, tenen un significat al darrere, molt millor. I no puc estar-me de dir que in dels nostres avis era carboner, però a la Vall d'Hostoles :)

      Tinc in dubte: Els salts visitants són dins del terme municipal d'Osor o de Sant Hilari? El ICC no m'ho va aclarir i, buscant per Internet, hi ha postals antigues on els situen a Sant Hilari

      Merci

      Elimina
  2. Bon reportatge Ramon, es molt feixuc d'arribar al salt?
    Una abraçada i endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, al primer salt no és gens complicat, però no deixen de ser camins de montanya amb un gran desnivell (la segona foto no enganya). Per arribar al segon salt ja va ser més complicat.

      Elimina

Llista de blocs